OPCIÓ 1:

En aquesta modalitat, les propostes de les Comunicacions seguiran la línia temàtica principal de la nova edició del Congrés i del Festival: Ciència i Criatures Fantàstiques.

La “criatura”, com a concepte obert a l’enorme bestiari d’éssers imaginats pel Gènere Fantàstic, representa un dels seus principals pilars i un dels primers manteniments creatius dels seus diversos subgèneres (de la ciència-ficció o l’alta fantasia, als territoris del terror o del misteri). Si bé la paraula “criatura” al·ludia inicialment als éssers vius en un context bíblic i religiós (quant a espècies que formaven part de la creació), va anar en el segle XV quan la seua terminologia va adquirir un nou significat i es va expandir cap al fantàstic, remetent a aquells éssers l’empremta dels quals quedava circumscrita a les llegendes, les rondalles, les mitologies, el folklore i, en definitiva, a tot ens nascut de la creença, la superstició i la inventiva humana.

En la figura de la criatura fantàstica, radica la pulsió per enfrontar-se al desconegut o a una adversitat superior, l’atracció per doblegar a les forces de la naturalesa. Però també l’interés per connectar amb l’otredat; com una extensió de les nostres inquietuds, o com una possibilitat de diàleg amb el nostre reflex, nostra némesis, o la nostra pròpia història i societat.

Amb el pas dels anys, la pseudociència també s’ha fet eco de les criatures fantàstiques, acollint les seues “indagacions” sota paraigües tan diversos com la parapsicologia, la dianètica o, entre elles, la criptozoologia, els esforços de la qual pretenen demostrar l’existència d’animals desapareguts, ocults o procedents de l’imaginari col·lectiu. Éssers “criptids” que inclouen criatures extintes (com els dinosaures), a més d’unes altres que van poder viure en un passat o que podrien continuar vives en l’actualitat, però l’existència de la qual no ha sigut demostrada, com el monstre del Llac Ness, el Chupacabras, el Cuélebre o el Big Foot.

En aquesta particular relació que guarden les criatures fantàstiques amb la ciència, són coneguts els models de representació artística i cultural que han teixit un ampli ventall de possibilitats, on tots dos elements troben els seus punts d’intersecció: monstruositats nascudes de les provetes de l’ésser humà (a vegades, a les mans de mad doctors), animals gegants i altres alteritats biològiques, creus entre organismes i maquinàries, mutants, zombies, etc. Autors com Mary Shelley, H. G. Wells o R. L. Stevenson van cultivar els orígens d’aquesta relació des de la literatura. Uns altres com David Cronenberg, Mark Schultz, Frank R. Paul, H. R. Giger o Karla Zimonja, van continuar aquesta proposta des del cinema, el còmic, les arts plàstiques, l’escultura o el videojoc, respectivament. Tots ells, entre molts altres creadors i creadores, donen bon compte de la rellevància existent entre la ciència i les criatures fantàstiques, i de com les seues temàtiques, punts d’unió i plantejaments traspassen, amb significatiu èxit, les diferents pàgines i pantalles del nostre caleidoscopi cultural.

Dins del seu ampli espectre, els resums enviats per a aquesta línia temàtica principal podran seguir variacions com les següents:

1) La investigació i la reflexió teòrica al voltant de la ciència i les criatures fantàstiques, des de la seua interconnexió amb el gènere en les seues diverses modalitats d’expressió: estudis, corrents, moviments, obres i autors i autores destacats.

2) El concepte de “criatura fantàstica” com a ens derivat de l’experimentació i la creació en el camp científic, i el seu vincle amb els diversos models de la cultura audiovisual i les noves tecnologies: la seua imbricació al cinema, les sèries televisives, el còmic, els videojocs, la realitat virtual, el teatre, les arts plàstiques, etc.

3) La investigació i reflexió teòrica del desenvolupament i evolució de la dupla “ciència i criatures fantàstiques” en els diversos models culturals i tecnològics, i des de la perspectiva de l’estudi de corrents (obres, autors i autores destacats, etc.) i variants sobre les quals poder establir aquesta relació.

4) La connexió entre la ciència i les criatures fantàstiques com a eina de comunicació, reflexió o anàlisi social i polític des de la ficció audiovisual i el fantàstic.