El Congrés Internacional de Gènere Fantàstic, Audiovisuals i Noves Tecnologies és una activitat de divulgació científica i acadèmica que forma part del Festival Internacional de Cinema Fantàstic d’Elx – FANTAELX, i que compta amb la col·laboració de la Universitat Miguel Hernández.
La seua missió és la de difondre estudis d’investigació dins de les diferents línies temàtiques i discursos del Gènere Fantàstic, abastant totes les seues possibles variants i plataformes: cinema, televisió, teatre, literatura, còmic, videojocs, realitat virtual, arts plàstiques, etc.
En aquesta modalitat, les propostes de les Comunicacions seguiran la línia temàtica principal de la nova edició del Congrés i del Festival: Ciència i Criatures Fantàstiques.
La “criatura”, com a concepte obert a l’enorme bestiari d’éssers imaginats pel Gènere Fantàstic, representa un dels seus principals pilars i un dels primers manteniments creatius dels seus diversos subgèneres (de la ciència-ficció o l’alta fantasia, als territoris del terror o del misteri). Si bé la paraula “criatura” al·ludia inicialment als éssers vius en un context bíblic i religiós (quant a espècies que formaven part de la creació), va anar en el segle XV quan la seua terminologia va adquirir un nou significat i es va expandir cap al fantàstic, remetent a aquells éssers l’empremta dels quals quedava circumscrita a les llegendes, les rondalles, les mitologies, el folklore i, en definitiva, a tot ens nascut de la creença, la superstició i la inventiva humana.
En la figura de la criatura fantàstica, radica la pulsió per enfrontar-se al desconegut o a una adversitat superior, l’atracció per doblegar a les forces de la naturalesa. Però també l’interés per connectar amb l’otredat; com una extensió de les nostres inquietuds, o com una possibilitat de diàleg amb el nostre reflex, nostra némesis, o la nostra pròpia història i societat.
Amb el pas dels anys, la pseudociència també s’ha fet eco de les criatures fantàstiques, acollint les seues “indagacions” sota paraigües tan diversos com la parapsicologia, la dianètica o, entre elles, la criptozoologia, els esforços de la qual pretenen demostrar l’existència d’animals desapareguts, ocults o procedents de l’imaginari col·lectiu. Éssers “criptids” que inclouen criatures extintes (com els dinosaures), a més d’unes altres que van poder viure en un passat o que podrien continuar vives en l’actualitat, però l’existència de la qual no ha sigut demostrada, com el monstre del Llac Ness, el Chupacabras, el Cuélebre o el Big Foot.
En aquesta particular relació que guarden les criatures fantàstiques amb la ciència, són coneguts els models de representació artística i cultural que han teixit un ampli ventall de possibilitats, on tots dos elements troben els seus punts d’intersecció: monstruositats nascudes de les provetes de l’ésser humà (a vegades, a les mans de mad doctors), animals gegants i altres alteritats biològiques, creus entre organismes i maquinàries, mutants, zombies, etc. Autors com Mary Shelley, H. G. Wells o R. L. Stevenson van cultivar els orígens d’aquesta relació des de la literatura. Uns altres com David Cronenberg, Mark Schultz, Frank R. Paul, H. R. Giger o Karla Zimonja, van continuar aquesta proposta des del cinema, el còmic, les arts plàstiques, l’escultura o el videojoc, respectivament. Tots ells, entre molts altres creadors i creadores, donen bon compte de la rellevància existent entre la ciència i les criatures fantàstiques, i de com les seues temàtiques, punts d’unió i plantejaments traspassen, amb significatiu èxit, les diferents pàgines i pantalles del nostre caleidoscopi cultural.
Dins del seu ampli espectre, els resums enviats per a aquesta línia temàtica principal podran seguir variacions com les següents:
1) La investigació i la reflexió teòrica al voltant de la ciència i les criatures fantàstiques, des de la seua interconnexió amb el gènere en les seues diverses modalitats d’expressió: estudis, corrents, moviments, obres i autors i autores destacats.
2) El concepte de “criatura fantàstica” com a ens derivat de l’experimentació i la creació en el camp científic, i el seu vincle amb els diversos models de la cultura audiovisual i les noves tecnologies: la seua imbricació al cinema, les sèries televisives, el còmic, els videojocs, la realitat virtual, el teatre, les arts plàstiques, etc.
3) La investigació i reflexió teòrica del desenvolupament i evolució de la dupla “ciència i criatures fantàstiques” en els diversos models culturals i tecnològics, i des de la perspectiva de l’estudi de corrents (obres, autors i autores destacats, etc.) i variants sobre les quals poder establir aquesta relació.
4) La connexió entre la ciència i les criatures fantàstiques com a eina de comunicació, reflexió o anàlisi social i polític des de la ficció audiovisual i el fantàstic.
En aquesta modalitat, els resums de les Comunicacions seguiran la línia temàtica genèrica del Congrés: El Gènere Fantàstic i la seua possible interconnexió amb les diverses plataformes de la cultura, l’audiovisual i les noves tecnologies.
Dins del seu ampli espectre, els resums enviats per a aquesta línia temàtica genèrica podran seguir variacions com les següents:
1) La investigació i la reflexió teòrica sobre el Gènere Fantàstic en les seues diverses modalitats d’expressió: estudis, corrents, moviments, obres i autors destacats.
2) El Gènere Fantàstic i la seua interconnexió amb els diversos models de la cultura audiovisual i les noves tecnologies: el caràcter híbrid del fantàstic al costat del cinema, al còmic, al videojoc, a la realitat virtual, a les arts plàstiques, etc.
3) Possibles metodologies i eines de comunicació i/o docència a través de plataformes relacionades amb el Gènere Fantàstic.
4) El fantàstic en el context polític: plantejaments i estudis on el fantàstic establisca un discurs connectat amb el debat social, la col·lectivitat i l’acció política.
El termini màxim de lliurament de resums de les Comunicacions en totes dues opcions finalitza el 21 d’octubre de 2023 (inclusivament).
Les Comunicacions orals i els seus resums podran ser enviats en valencià, castellà, anglés o francés; i la seua lectura durant el Congrés no haurà d’excedir els 15 minuts.
La presentació de la Comunicació en el Congrés no serà obligatòria. En cas de no assistir a l’esdeveniment com a ponent, tant de manera presencial com en la seua modalitat en línia, la Comunicació apareixerà igualment en l’edició del llibre corresponent.
Els/Les autors/es que desitgen participar simultàniament en les dues modalitats (Opció 1 i Opció 2), per a incloure la seua Comunicació o les seues Comunicacions en l’edició de tots dos llibres (publicació en paper en castellà i publicació digital en anglés), podran fer-ho:
Enviant de manera independent un correu electrònic amb la proposta de Comunicació per a l’Opció 1; i un altre correu electrònic amb la proposta de Comunicació per a l’Opció 2.
El període de pagament de la quota d’inscripció serà del 23 al 29 d’octubre de 2023 (inclusivament).
Una vegada acceptada la Comunicació, els comunicants hauran d’abonar una quota d’inscripció de 170€ per autor/a, seguint les instruccions que se’ls remetran per correu electrònic. La quota inclou:
1) Presentació de la Comunicació en el Congrés (en línia o presencial).
2) Certificat de Comunicació i Assistència.
3) Llibre d’actes amb ISBN.
4) Publicació acadèmica en l’editorial Tirant lo Blanch (1ª en l’índex General absolut de SPI) amb capítol de llibre en castellà i en paper amb ISBN i lliurament del llibre en paper.
Una vegada acceptada la Comunicació, els comunicants hauran d’abonar una quota d’inscripció de 120€ per autor/a, seguint les instruccions que se’ls remetran per correu electrònic. La quota inclou:
1) Presentació de la Comunicació en el Congrés (en línia o presencial).
2) Certificat de Comunicació i Assistència.
3) Llibre d’actes amb ISBN.
4) Publicació acadèmica en Ediciones Universidad de Salamanca (primer quartil en l’índex General absolut de SPI) amb capítol de llibre digital en llengua anglesa amb ISBN.
Tots els enviaments han de realitzar-se obligatòriament a: congreso@festivalcinefantaelx.com
La manera d’enviament de les propostes de Comunicacions haurà de seguir el següent esquema, en el qual s’hauran d’enviar dos arxius de text:
A_METADADES_OPCIO_1_Títol, o A_METADADES_OPCIO_2_Títol
No s’ha d’escriure literalment la paraula “Títol”, sinó tres paraules del títol de la Comunicació separades per guions baixos. Per exemple:
A_METADADES_OPCIO_1_Ciència_dinosaures_cinema
A_METADADES_OPCIO_2_Història_arquetips_fantasia
B_RESUM_OPCIO_1_Títol, o B_RESUM_OPCIO_2_Títol, seguint el mateix sistema que el primer document descarregat.
Els autors els textos dels quals apareguen en les publicacions acadèmiques acceptaran els següents termes:
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies
ACEPTAR