OPCIÓ 1:

En esta modalitat, les propostes de les Comunicacions seguiran la línia temàtica principal de la nova edició del Congrés i del Festival: Folk Horror o Terror rural.

La base del terror rural o del Folk Horror es fonamenta en la transmissió del terrorífic a través del folklore, la mitologia, les llegendes i les supersticions. Una peculiar derivació del terrorífic i el fantàstic, els orígens del qual es remunten a la literatura, als contes populars, etc. de finals del segle XIX que, posteriorment i amb el seu particular estètica, farien eclosió en les diverses cinematografies mundials a partir dels anys seixanta i setanta. Este cinema, travessat per l’ingredient sobrenatural i les seues concomitàncies amb la bruixeria, els moviments neopagans (com la Wicca), la contracultura hippie, el llegat d’ocultistes com Aleister Crowley o Austin Osman Spare, o la pròpia por a tots estos cultes i sectes, donarà com a resultat la reaparició de creences ancestrals que permearán sobre els diferents models culturals i artístics fins a l’actualitat.

Este subgènere del fantàstic en general, i del terror en particular, presa com a base tres llargmetratges britànics fundacionals coneguts com la Unholy Trinity: Witchfinder General (Michael Reeves, 1968), Blood on Satan’s Claw (Piers Haggard, 1971) i The Wicker Man (Robin Hardy, 1973). Amb estos títols, i ineludibles referències anteriors com Häxan (Benjamin Christensen, 1922), Night of the Demon (Jacques Tourneur, 1957) o Hour of the Wolf (Ingmar Bergman, 1968), es forjarà el caldo de cultiu necessari per a la consolidació d’estes ficcions on són freqüents la presència dels espais naturals i salvatges, l’aïllament dels personatges, l’adopció de creences i supersticions, o la culminació de tota la narració en alguna mena d’invocació, cerimònia o ritual transformador.

El terror rural, a més, tendix a reflectir una constant estètica i narrativa: la civilització o el progrés vs. altres modes d’entendre el món a partir de l’arcaic, el “tradicional” o sota els marges de la llei. Este aspecte, al costat dels esmentats, quedarà inoculat en els futurs continguts culturals i artístics, que faran que s’expandisca el terror rural allèn les fronteres del territori britànic durant les següents dècades, reinterpretant-se en cada país a la seua pròpia realitat política i sociocultural. Des dels Outback Films australians o les històries japoneses de fantasmes, fins a l’estereotip de la “Amèrica profunda”. En este últim cas, per exemple, sota aspectes menys sobrenaturals i aprofundint en el conflicte entre les dos Amèriques mitjançant els tòpics de la White Trash, gràcies a títols com Deliverance (John Boorman, 1972), The Texas Chain Saw Massacre (Tobe Hooper, 1974) o The Hills Have Eyes (Wes Craven, 1977).

Com és sabut, el terror rural ha arribat també fins als nostres dies a través dels seus diferents models d’expressió i coexistint amb altres subgèneres (com el Survival Horror o l’Slasher): des de videojocs (The Excavation of Hob’s Barrow, Through the Woods, etc.) o autors literaris (H.P. Lovecraft, Stephen King, Adam Nevil, etc.), fins a inundar el món del còmic (Alan Moore, Scott Snyder, Emily Carroll, etc.), les arts plàstiques (Sara Deck, Tomás Hijo, Audrey Benjaminsen, etc.) o les noves produccions televisives (Dennis Kelly i Felix Barrett) i cinematogràfiques. Estes últimes, oferint noves perspectives, inquietuds i ansietats al voltant d’este mode d’entendre el món des del pagà, les arrels tel·lúriques, l’ancestral, l’alteritat o la barbàrie, i gràcies a cineastes com Ben Wheatley (Kill List, Sightseers, A Field in England), Ari Aster (Midsommar, Hereditary), Emma Tammi (The Wind), M. Night Shyamalan (The Village), Robert Eggers (The Witch), Alex Garland (Men) o Ti West (X, Pearl), entre molts altres.

Dins del seu ampli espectre, els resums enviats per a esta línia temàtica principal podran seguir variacions com les següents:

1) La investigació i la reflexió teòrica al voltant del folklòric, el mitològic, i la narració popular (contes, llegendes, cançons, etc.) connectades amb el fantàstic o amb les ficcions del terror rural en les seues diverses modalitats d’expressió: estudis, corrents, moviments, obres i autors i autores destacats.

2) El concepte i les derivacions del folklòric i el terror rural o Folk Horror, i el seu vincle amb els diversos models de la cultura audiovisual i les noves tecnologies: la seua imbricació al cinema, les sèries televisives, el còmic, els videojocs, la realitat virtual, el teatre, les arts plàstiques, etc.

3) La investigació i reflexió teòrica del desenvolupament i evolució del folklòric i el terror rural en els diversos models culturals i tecnològics, i des de la perspectiva de l’estudi de corrents (obres, autors i autores destacats, etc.) i variants sobre les quals poder establir esta relació.

4) El folklore i el terror rural com a ferramenta de comunicació, reflexió o anàlisi social i polític des de la ficció audiovisual i el fantàstic.