OPCIÓ 1:

En esta modalitat, les propostes de les Comunicacions seguiran la línia temàtica principal de la nova edició del Congrés i del Festivall: Japó i la seua petjada en el Gènere Fantàstic.

La cultura japonesa ha nodrit el gènere fantàstic a través d’una particular fusió d’elements estètics i narratius que integren l’espiritualitat, la modernitat, el sobrenatural i un especial respecte pel tradició. En el centre d’esta visió destaca el seu fonamental sincretisme, on religions com el sintoísme o el budisme despleguen les seues creences al voltant dels kamis (deïtats o esperits de la naturalesa), del zen, o derivats com el bushido (el camí del samurai). Dogmes que cohabiten en el seu mateix espai nuclear amb neons, píxels, androides, intel·ligències artificials i moltes altres entitats tecnològiques les interconnexions de les quals, en el seu conjunt, han permeado les diverses formes d’expressió nipones com les arts plàstiques, l’arquitectura, el teatre, la literatura, el cinema, el manga, l’anime, etc.

Des d’esta particular cosmovisió, que ha arribat a expandir-se allèn davanteres fins a impactar en la cultura de masses a nivell global, s’han desenrotllat a més molts altres subgèneres i fenòmens del fantàstic com és el cas del J-Horror, el kaiju, l’isekai, el metxa, l’eroguro i, entre ells, el cyberpunk. Un moviment de ciència-ficció especulativa, que combina tecnologia avançada amb entorns urbans distòpics sota la coexistència de l’humà amb l’artificial i que, en este any 2025, complix l’efemèride d’un dels seus màxims exponents audiovisuals, l’anime Ghost in the Shell (Mamoru Oshii, 1995), basat en les vinyetes de Masamune Shirow (1989). Autors com Hirai Kazumasa (L’hora de la revolució, 1963) o Kōno Tensei (Hikari, 1976) en la literatura; com Sogo Ishii (Burst City, 1982), Shigeru Izumiya (Death Powder, 1986) o Shinya Tsukamoto (Tetsuo: The Iron Man, 1989) al cinema; o com Katsuhiro Ōtomo (Akira, 1988) o Shinji Aramaki (Appleseed, 2004) en l’anime influenciats (com molts altres) per les pàgines del manga, han anat definint les bases i l’imaginari del cyberpunk que hui gaudim.

Dins del seu ampli espectre, els resums enviats per a esta línia temàtica principal podran seguir variacions com les següents:

1) La investigació i reflexió teòrica al voltant de la cultura japonesa, connectada amb el fantàstic en les seues diverses modalitats d’expressió: estudis, corrents, moviments, obres i autors i autores destacats.

2) Les derivacions de la tradició japonesa, i el seu vincle fantàstic, amb els diversos models de la cultura audiovisual i les noves tecnologies: la seua imbricació al cinema, les sèries televisives, el còmic, el manga, els videojocs, la realitat virtual, el teatre, les arts plàstiques, etc.

3) La investigació i reflexió teòrica de l’origen, desenrotllament i evolució de la cultura japonesa en els diversos subgèneres i fenòmens del fantàstic (cyberpunk, steampunk, biopunk, J-Horror, kaiju, isekai, metxa, eroguro, etc.), models culturals i tecnològics, i des de la perspectiva de l’estudi de corrents (obres, autors i autores destacats, etc.) i variants sobre les quals poder establir esta relació.

4) La cultura japonesa com a ferramenta de comunicació, educació, reflexió o anàlisi social i polític des de la ficció audiovisual i el fantàstic.